Propostes de discs del 3XL.cat

"Allenrok", Estopa

Tres anys han passat des que els germans Mu�oz van presentar el seu �ltim disc, "Voces de ultrarumba", 2005. L'expectaci� per aquest cinqu� disc dels de Cornell� �s m�s gran que mai. I no decebran, pel que sembla. Porta per t�tol "Allenrok", que, com ja s'ha dit a tot arreu, �s Cornell� al rev�s.

Segons ells mateixos, aquest �s el treball m�s "estoper" que han fet, potser ho diuen perqu� aquest cop la producci� �s exclusivament seva. Ho han decidit tot sobre la part musical del disc. L'estil segueix irreverent com sempre, barrejant rock i rumba amb lletres canalles. Les 12 can�ons d'"Allenrok" s�n 12 estats d'�nim. Han gosat, fins i tot, recuperar una can�� m�s pop ("Hemicraneal") d'una de les seves maquetes anteriors al disc de debut , "Estopa", 1999.

Una altra de les coses noves d'aquest disc �s la incorporaci� de la tecnologia OpenDisc, que es troba a tots els discos que edita Sony BMG. A trav�s d'un enlla� entre el teu ordinador i la web del grup, es pot accedir a material del grup actualitzat. Els Estopa hi han penjat les seves maquetes i crearan clips de 30 segons a petici� dels internautes sobre temes que els interessin mitjan�ant Estopa TV, una eina exclusiva d'aquest disc.

Els Estopa, que presentaran aquest nou treball el 13 de juny al Palau Sant Jordi, han estat not�cia �ltimament per decidir que interposaran una den�ncia contra la persona que ha filtrat el seu disc a internet. Segons expliquen, �s possible que una persona des de Su�ssa el publiqu�s a la xarxa durant 72 hores, temps en qu� es van produir m�s de 250.000 desc�rregues pirates.

"Allenrok" �s un altre disc amb la f�rmula "estopera" per� aix� no vol dir que no sigui una f�rmula plena de genialitats i que faci tenir-hi addicci�.

"Circuitos de lujo", Pastora

Despr�s d'haver aconseguit que el primer senzill del disc, "Cu�nta vida", hagi arribat a ser un nou himne del grup, Pastora presenta ara "Circuitos de lujo", juntament amb el segon senzill, "Grandes despedidas", que arriba amb la intenci� de deixar m�s bon gust de boca tot i decantar-se m�s cap al pop comercial.

Diuen que amb aquest tercer treball d'estudi s'han obert m�s portes, musicalment parlant, per� continua present aquest aire de discoteca de classe alta que els �s tan recurrent i efectiu. Els adeptes de Pastora no en notaran la suposada difer�ncia i, de fet, estaran m�s contents que amb altres discos perqu� "Circuitos de lujo" �s un treball ple de can�ons que podrien ser senzills, entre les quals en destaca una en particular, "Me tienes contenta", que t� moltes possibilitats.

�ltimament s'est� posant de moda l'�s d'orquestres d'altres pa�sos europeus per a les gravacions de treballs discogr�fics. Pastora ha comptat amb l'Orquestra Simf�nica Nacional de Praga (Tx�quia) en cinc dels temes de "Circuitos de lujo". Tamb� han treballat amb el productor de Moby, Whitney Houston o Tom Jones, entre d'altres, Brian Sperter, que ha ajudat en la coproducci� en Ca�m Riba i ha fet la mescla als seus estudis de Nova York. Un luxe que ja pocs artistes poden permetre's tal com est� el m�n de la ind�stria discogr�fica.

"Circuitos de lujo" �s un disc elegant per� de discoteca, un disc hum� (per les lletres en primera persona de la Dolo Beltr�n) per� fet per programaci�. De circuits m�s que de cordes d'instrument, per� de luxe. Dins el luxe del que pot ser la m�sica comercial.

"Sentiment, comprom�s i acci�!", R�bia Positiva

Segurament no existia un t�tol m�s encertat per a una traject�ria com la dels R�bia Positiva. Aquestes tres paraules formen, a m�s, un dels seus crits de guerra per als concerts. El grup liderat per David V�zquez celebra els seus 15 anys amb l'edici� d'un CD-DVD que vol deixar clar que �s possible canviar les coses que a un no li agraden de la societat a trav�s de la m�sica.

�s per aquest motiu que la hist�ria dels R�bia Positiva ha anat sempre lligada al barri de Sants i als moviments llibertaris en contra de les injust�cies socials que s'hi denunciaven. "Rabia bien dirigida es rabia positiva", criden m�s que canten. La seva complicitat amb aquest tipus d'iniciatives tamb� ha anat lligada a l'estil que practiquen, el hardcore.

Tanmateix, no s�n un grup de hardcore normal. La seva energia al damunt de l'escenari es contagia inevitablement: en David �s tot un "showman" que domina l'art del salt i la gesticulaci�. I la resta, si no haguessin de tocar un instrument, segur que tamb� saltarien. Se'ls nota en el moviment. I, si no, feu un cop d'ull a l'actuaci� en directe que van fer a la CSO Bahia de Sants el passat mes de maig i que acompanya aquest disc.

Per a la presentaci� d'aquest �lbum, que de ben segur que encantar� a tots els amants d'aquest tipus de m�sica, els R�bia Positiva han decidit fer una gira ac�stica, cosa inusual i curiosa en un grup de hardcore. Per poder estar informats de tot el que passa al voltant dels de Sants, podeu seguir-los a trav�s del seu blog a Ritmes.cat.

"Forever", Jet Lag

Els grups de m�sica sempre passen moments psicol�gicament cr�tics. Enmig de la gira de presentaci� del seu tercer disc, els Jet Lag es van quedar sense el cantant, Pablo Garc�a, que va decidir abandonar la banda. La resta del grup va haver de reorientar el seu cam� i demostrar-se que era capa� de seguir endavant i dibuixar un quart treball discogr�fic que podia resultar o b� un �xit o b� un frac�s.

D'aquesta manera, Ramiro Nieto, que fins aleshores condu�a el grup des de la bateria, va despla�ar-se cap a primera l�nia ajudat d'una guitarra ac�stica. Ara Jet Lag s�n un grup nou que mant� el so dels seus anteriors elap�s. Nieto, erigit com a nou l�der, potser no gaudeix d'una veu espectacularment treballada, per� se li nota que creu en les can�ons que canta. Hi posa la dol�or, el convenciment i la frescor que convenen.

En aquesta nova etapa, per�, els ha seguit ajudant en la gravaci� Paco Loco, que ja es pot considerar un membre m�s, pel gran nombre d'instruments amb qu� col�labora a "Forever". Tamb� destaca l'aportaci� dels instruments de vent, que fan que les can�ons prenguin un to a vegades m�s agredol� i a vegades m�s esperan�ador i juganer. De fet, es pot trobar una certa evoluci� des de la primera fins a l'�ltima can��. El disc acaba plet�ric. I les lletres tamb� segueixen aquest cam�. I el "Forever" no deixa de ser una declaraci� d'intencions i una demostraci� que ja res podr� amb ells.

"Spotlights", Nothink

"Spotlights" �s el terme angl�s que s'empra per denominar els focus que il�luminen un escenari. Tamb� �s el nom del segon disc dels madrilenys Nothink, amb el qual comencen a veure-hi m�s clar. Han fugit del panorama alternatiu i presenten un disc que busca la comercialitat i amb el qual intenten posicionar-se al nivell de grups estel�lars del mateix estil que The Foo Fighters, Queens of the Stone Age, Idlewild o Biffy Clyro. Tot i que tamb� recorden, en certa manera, els inicis de grups encara m�s comercials com Linkin Park.

A "Spotlights" hi han col�laborat l'Orquestra Filharm�nica de K�ev, Ramon Rodr�guez (l�der dels catalans Madee) i els No More Lies, entre altres. Cal destacar tamb� la gravaci� a c�rrec de Santi Garcia a l'estudi Ultramarinos Costa Brava, on tamb� han treballat els mateixos Madee o altres grups de nivell com Nueva Vulcano.

Aquest segon treball de Nothink els portar� a rec�rrer gran part d'Europa, ja que gr�cies a la distribuci� per internet i a l'escolta gratu�ta del disc sencer a trav�s d'Aloud Music, han aconseguit fer-se un lloc a la llista de millors grups de rock europeus. De fet, la cadena MTV �s una de les que m�s recolza aquest grup. I la veritat �s que sona molt potent, molt aut�ntic i molt en�rgic. Si en directe estan a l'altura, poden arribar molt lluny.

"El m�n es mou", Albert Fibla

Si no has escoltat mai Albert Fibla, la sensaci� que et pot fer a primera vista �s que �s un cantautor m�s. Per� aleshores t'estar�s equivocant. Fibla t� carisma, sensibilitat i mirada. "El m�n es mou" �s el seu tercer �lbum i n'accentua els trets caracter�stics. Lletres que parlen del lloc on vivim i les noves coses que fem: un retrat de l'actualitat amb una veu pr�xima a la de Miquel Pujad� i una m�sica que recorda, de vegades, la coneguda can�� "Lemon tree" de Fool's Garden.

Movent el m�n de Fibla trobem, entre d'altres, l'exl�der de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, amb qui entona el tema "Potser una can��", interpretada a dues veus i nom�s una guitarra el�ctrica. Amb el Litus, company de fatigues pels bars de Barcelona, canta "Balmes, 129", adre�a del pub El Mediterr�neo, un dels bressols de la majoria de cantautors barcelonins. Tamb� destaca al disc el poema de Josep Maria de Sagarra "Can�� d'hivern", musicat per Fibla conjuntament amb Daniel Ses� i Xavier T�rnez.

El cantautor de Badalona, que no abandona la seva l�rica planera, clara i propera, en la qual es basa des del seu primer disc, "Senzill" (2004), ha participat en l'�ltim BarnaSants i col�labora des del 2001 amb un programa d'esports de RAC1, on versiona can�ons conegudes amb lletres que reflecteixen l'actualitat esportiva del dia. De fet, es dedica plenament a la m�sica tot i ser llicenciat en Periodisme. Dos professions per moure el m�n.

"Continents", Nisei

"Incomoditat" �s la paraula amb la qual es podria definir el que un sent quan escolta per primera vegada Nisei. Amb "Continents", el seu segon disc, s'han convertit en el primer grup que gosa a cantar en catal� damunt d'un estil tan experimental com el que ells utilitzen. Postcore inc�mode i, sobretot, ple de profunditat i negror.

Els de Vilassar de Mar aposten per aproximar-se a un g�nere musical tradicionalment arrelat als Estats Units, tot i que tamb� aprofiten la tradici� del rock europeu dels anys 70. Aix�, aconsegueixen crear ambients de calma, de fredor, de tensi� i de desordre. Han jugat amb els instruments i el resultat �s esfere�dor, per� tamb� prometedor. Sembla que obren algun cam�.

A m�s, amb la incorporaci� de Marc Balfag�n a la guitarra les opcions de buscar sons esdevenen m�s �mplies, ja que en Cristian, guitarra i veu de Nisei, ara es dedica tamb� a tocar la trompeta, el teclat i, fins i tot, una segona bateria. Hi ha m�s m�sica. La veu, que t� un color proper als grups d'ska en catal� dels 90, es barreja de forma efectiva dins aquest m�n de sensacions extravagants que creen a base d'intu�cions.

"Continents" ha estat gravat als estudis de Jens Neumaier i Maik Alemany per tal d'utilitzar m�quines anal�giques de cinta per als efectes de "delay". Han posat a la venda una edici� limitada de vinils de 180 grams, amb els quals es regalen cupons per a la desc�rrega gratu�ta del disc en format MP3. Se'ls ha de felicitar per la gosadia i l'autenticitat que despr�n el disc. Aix� �s car�cter.

"El momento de hacer", Grande-Marlaska

El 18 de juliol del 2007, el grup de pop madrileny Garz�n rep una carta en la qual se'ls insta a canviar el nom i l'aspecte de la seva web per ordre del jutge hom�nim, que no ent�n que �s un homenatge a la seva persona. Tres dies m�s tard, es comencen a anomenar Grande-Marlaska i ara porten sota el bra� el disc "El momento de hacer", pop independent que no arriba a caure en tots els t�pics que fins ara s'han donat en aquest tipus de m�sica.

Pepo, Malela i Roberto tenen un so propi fet a trav�s d'un treball de connexi� entre les seves veus, de pensar b� les lletres i d'estar conven�uts que fer dotze can�ons tallades de la mateixa manera no �s el millor per a un disc de pop. Si en apar�ixer a l'escena musical independent madrilenya van destacar tan r�pidament va ser perqu� no van seguir les regles imposades en aquest tipus de m�sica �ltimament. Res de reivindicaci�, res de repetir res. I aix� van arribar el 2006 a tocar al FIB.

"El momento de hacer" �s un disc r�pid, per� efica� i amb moments per a tot. De fet, comen�a molt tranquil i despr�s va evolucionant: m�s veus, m�s moviment, m�s dinamisme. I acaba amb una col�laboraci� de trompeta que sona a nou, per� que no queda en discordan�a amb la resta del treball.

Ara es comencen a donar a con�ixer per tot l'estat espanyol amb el seu nou nom i el seu nou disc, tot i que sempre tindran com a subt�tol el nom de "Superjuez".

"La revoluci�n sexual", La Casa Azul

S�n divertits, sorprenents, tenen estil i est�tica propis, i no saben fer can�ons tristes. S�n hereus de grups com Los Fresones Rebeldes. Es diu que componen i assagen en una casa de maons blaus, d'aqu� el nom del grup. "La revoluci�n sexual" �s una altra obra mestra de Guille Milkyway, productor d'aquest quintet d'androides pop.

Sons de dibuixos animats i de videojocs cl�ssics acompanyen unes melodies que podrien haver estat creades uns quants anys abans sense problema. De fet, la seva m�sica es troba entre el "bubblegum" dels 60, l'"easy listening", el "techno pop", la m�sica disco i l'"europop". Carn de discoteca amb lletres dedicades a banalitats de la vida actual o b� a les relacions amoroses.

Milkyway i els seus cinc int�rprets han creat un disc molt blau, molt d'estiu. En el seu moment, La Casa Azul va ser una de les sorpreses del pop estatal i aquest treball, que segueix la l�nia dels anteriors, �s un pas m�s cap a la seva consolidaci�. El seu p�blic cada cop est� m�s segur que el seg�ent disc tampoc els decebr�. Una aposta segura.

Ni David, ni Virginia, ni Clara, ni �scar, ni Sergio actuen en directe. Nom�s graven discos. Als escenaris nom�s apareix Guille Milkyway amb la seva guitarra, les seves projeccions i el seu barret. �s ell i un univers blau de colors vius. �s un modista musical que t� els ingredients i sap com barrejar-los. I la f�rmula esdev� la inspiraci�.

"Recording", Chalart58

Acabat d'arribar a la majoria d'edat, Manu Chao se'l va endur de gira per formar part de la Radio Bemba com a percussionista. Despr�s de viatjar per tot el m�n es va unir a membres de Jaleo Real i Trimel�n de Naranjus (d'on tamb� formava part Muchachito) i van crear La Kinky Beat, un dels grups bandera del so Barcelona de cara a la resta del m�n. Energia en estat pur, sens dubte.

Chalart58 �s el nom art�stic de Gerard Casaj�s, un monstre de la percussi� i la repercussi� que, a part de participar de l'aventura de Radio Bemba, tamb� ha col�laborat en els treballs discogr�fics de Fermin Muguruza, la compilaci� "Irun Lion Zion in Dub" i amb Jaleo Real, entre d'altres.

Ara presenta el seu primer disc en solitari, amb una selecci� de riddims cantats i tocats amb l'ajuda d'amics consolidats a base de concerts i m�s concerts. Bases jamaicanes de drum'n'bass amb les guitarres de David Bourguignon (Radio Bemba) i el teclat d'Arecio Smith. Aquesta �s la m�sica que li agrada a Chalart58. De fet, se'l pot trobar moltes vegades per festes d'aquest ambient al barri de la Verneda, d'on �s criat.

D'entre les veus que donen color a "Recording", destaca la de la Matahary (La Kinky Beat), el DJ itali� Rude, Sito dels Jaleo Real amb el seu "Rap letal" o Marco Fonktana del grup Aerol�neas Subterr�neas. El disseny del disc �s obra de Carlos Undergroove, que acostuma a anar de gira amb Fermin Muguruza com a punxadiscos un cop acabat el concert. Tot queda a casa.

"Tot sol i de bona lluna", Jorcx

Tot sol i de bona lluna, un t�tol que nom�s podria venir d'un cantautor optimista. Jorcx (s'ha de pronunciar com George), �s el nom art�stic de Jordi Calmet Xart�, un barcelon� que despr�s d'haver passat per alguns grups de la Ciutat Comtal i de participar en obres de teatre, ara presenta el que ser� ja el seu quart disc d'estudi. Un treball ple de sols, de llunes, de solitud i de llum.

El disc consta de deu can�ons pr�pies de caire intimista per� amb vitalitat, de melangia, per� tamb� d'esperan�a, de somnis i de realitat, de conflictes interns i sorpreses del m�n exterior. Cada tema t� un ambient diferent en forma de m�sica i aleshores �s quan Jorcx tria entre guitarra i piano.

Per entendre qu� fa Jordi Calmet amb la seva m�sica ens haur�em de remuntar al 2006, quan va editar el disc Jorcx interpreta Cohen (un particular homenatge a Leonard Cohen). Tanmateix, de vegades fa recordar la m�sica de Sau (com, per exemple, el tema Abducci�), per� amb un to menys �pic.

Per culminar el disc i acabar b�, s'han afegit dos bonus tracks: una catalanitzaci� del tema Our Shangri-La, de Mark Knopfler, en versi� reggae, i una interpretaci� a duet del tema Si v�ns, dels Ja T'ho Dir�.

Des que va presentar la maqueta titulada Jorcx 2002 al concurs del Sona9, no ha parat de fer concerts per tots els bars i locals de Barcelona, i aix� seguir� mentre no li falli el pols.

"Reus-Par�s-Londres", Whiskyn's

Mai han fet can�ons d'estiu sin� can�ons per recordar estius. Nost�lgia i records s�n dues paraules que podrien definir Reus-Par�s-Londres, un disc que completa la trilogia de la quals tamb� formaven part On, un dels seus treballs m�s reeixits, i Souvenirs.

El 2007 ha estat un bon any per a la formaci� liderada per Joan Masd�u, ja que han celebrat el seu 15� aniversari des que el 1992 preparessin les primeres can�ons. A m�s, enguany tamb� han participat en la banda sonora de la s�rie de TV3 Porca Mis�ria i tamb� a l'�lbum Altres can�ons de Nadal 4, amb la can�� No vull sortir dels llen�ols, creada expressament per a l'ocasi�. Com a colof�, la discogr�fica DiscMedi, amb la qual van comen�ar a enlairar-se al panorama catal�, ha tret a la venda una compilaci� d'�xits del grup dels tres discos que van enregistrar amb ells (Basic Whiskyn's).

Reus-Par�s-Londres ha estat enregistrat a la Bisbal del Pened�s sota la producci� art�stica de Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto), que va fer aquesta feina tamb� amb Souvenirs. Despr�s d'aquest disc, en qu� Whiskyn's presenten la seva part m�s ca�tica i crua musicalment parlant, on diuen que han tornat als seus or�gens, on viatgen cap a llocs on fins ara no havien pogut, pel proper es preparen una altra reinvenci� d'ells mateixos.

"Cr�niques Colonials", Mesclat

Ja �s aqu� el tercer disc de "la primera superbanda catalana", tal com es definien ells mateixos al comen�ament d'iniciar el projecte ja fa m�s de cinc anys. Despr�s de Mesclat i Manilles, ara �s el torn de Cr�niques Colonials, nom amb qu� es ret homenatge a l'escriptor Manuel de Pedrolo, que va publicar un recull d'articles hom�nim l'any 1982. Els Mesclat tamb� han volgut dedicar el disc a Toni Roig, el desaparegut component del grup Al Mayurqa.

Cr�niques Colonials, gravat als estudis de David Rosell, un dels components del grup, �s un altre treball de reflexi� patri�tica, que es nodreix d'instruments d'arrel tradicional i de poemes d'escriptors i pensadors catalans com Miquel Desclot, Llu�s Maria Xirinacs, Maria Merc� Mar�al i Apel�les Mestres. Tamb� tenen lletres pr�pies, aix� s�, de diferent autoria dins el grup. A m�s, cadasc� canta les seves, com ja es podia veure als darrers concerts de Mesclat.

L'estil del grup ha anat fent-se m�s en�rgic amb el temps. Ara ja van cam� de ser un grup amb can�ons de m�sica contundent, com ho eren els Brams. Les lletres tamb� s�n cada cop m�s sinceres i m�s de lluita cap a la independ�ncia. Si hi ha alguna cosa que uneix els tres discos dels Mesclat �s que a cada disc hi fan un c�non de veus.

Cr�niques Colonials s�n tretze bones can�ons sense uni� entre si per� que, com a conjunt, deixen un bon regust de boca.

"Llestos", Sota Zero

Sota aquest nom s'amaga un grup que en el seu moment va canviar la rumba pel pop a fi d'atraure adeptes a la seva causa. No els ha anat malament, potser perqu� l'Albert Ferr�, l�der del grup, �s tamb� un dels fundadors del projecte de Tercera Via. Llestos, aix� es diu el seu primer �lbum en cinc anys de grup, �s el punt de sortida del seu projecte professional.

A l'opera prima que presenten han volgut col�laborar m�sics de Jaleo Real (Kike, Palito i Dani), La Cabra Mec�nica (el Lichis cantant en catal�), Radio Malanga (Dennis "Huevo") i Ojos de Brujo (DJ Panko). Tamb� hi destaca la participaci� de Miki Santamar�a, baixista de Kayo Malayo, de t�cnica sorprenent tot i la seva joventut musical.

Llestos consta de 10 temes i segueix un proc�s que va de la frescor m�s remullada de festa i estiu fins a l'existencialisme m�s s�rdid tenyit de flamenc entristit. Les filigranes de l'Albert Ferr� amb la veu s�n l'�ltim ornament d'una base musical que sembla no tenir gaires fissures i que tendeix, sense poder-ho evitar, al pop del qual es volien allunyar. Les lletres de les can�ons tamb� van en aquesta l�nia, propera a la can�� lleugera.

Llestos estar� penjat al web de Sota Zero properament i es podr� descarregar lliurement sota llic�ncia Creative Commons. �s la millor forma de fer-lo rodar i que s'escolti arreu. La projecci� del grup en disc sembla evident i segur que es fan notar. Segons diuen, estan llestos.

"For Ever", Fuf�-ai

El grup d'Annouk i Tomas�n ha canviat d'una manera sorprenent des que van comen�ar a vendre el seu primer disc, Petite Fleur, a nom�s 4 euros en alguns bars del barri G�tic i del Raval. Gr�cies als contactes dels seus antics grups (Annouk pertanyia a Color Humano i Tomas�n va col�laborar amb Dusminguet i La Kinky Beat) s'han anat fent un lloc a l'escena musical espanyola i, fins i tot, europea. Ning� s'ho podia esperar veient els seus primers concerts, que anaven m�s dirigits a la can�� francesa que a la m�sica anomenada mestissatge, on ara s'engloben.

A For Ever compten amb col�laboracions d'amics del barri com Yacine Belahcene (Nour), Miry Matahari (La Kinky Beat), Joan Garriga (La Troba Kung-F�), DJ Merey (Pirat's Sound Sistema), David Bourguignon (bateria de Radio Bemba i que havia estat casat amb Annouk) o el fam�s Pakorro, que en el seu moment va protagonitzar el videoclip de la can�� "T�o Pedrito" de Macaco.

Les can�ons, cantades en franc�s i en castell�, van del rock m�s en�rgic de "Suelta la melena" fins a la m�sica country de "Kasba color", la samba de "Samba k-bron" o el pop �ntim de "Voix parall�les". Totes tenen en com� que s�n m�sica ballable nom�s continguda per la veu amb accent franc�s d'Annouk, de qui s�n totes les il�lustracions del disc.

"Autobiografia oficial", Rosa-Luxemburg

"Us venem rock per a perdedors", canten. Tenen una proposta s�lida, innovadora, en catal� i els mitjans per fer-la evolucionar. Tant �s aix� que ja presenten el seu segon disc, editat novament per Zeppo Records, el seu propi segell discogr�fic. I �s que els Rosa-Luxemburg s'ho cuinen tot ells mateixos: els videoclips els creen a trav�s de Boala Films (productora audiovisual cofundada per Pol Fuentes) i la producci� d'aquest disc l'ha fet �ric Fuentes, germ� del l�der del grup i vocalista de The Unfinished Sympathy.

Autobiografia oficial segueix amb l'estil del seu disc de debut, Rosa-Luxemburg, amb una combinaci� de lletres i execuci� musical que s'aproxima a grups com The Killers o The Strokes. I amb una prepot�ncia volunt�ria alhora que amable, com es pot veure a trav�s del seu blog a Ritmes.cat. Tamb� n'�s un exemple el seu primer senzill, Matar� el primer que em pregunti "qu� tal?". I, sens dubte, ajuda a tota aquesta imatge que Pol Fuentes es mostri com un crooner.

Des que van quedar en segona posici� del Sona9 2006 (no era la primera vegada que es presentaven al concurs) al darrere de les Xazzar, la seva evoluci�, tant musical com de promoci�, ha estat cada cop m�s gran. Van de cam� a canviar el rol de perdedors pel de guanyadors. Tot i que potser ja ho s�n, una mica, amb el que han aconseguit en aquest temps.

"Sino", Caf� Tacvba

Sino �s el des� treball d'estudi del grup mexic� Caf� Tacvba. La banda, que va n�ixer l'any 1989, �s encara poc coneguda a Europa tot i ser un dels grups m�s influents del panorama llatinoameric�, i d'haver participat en les bandes sonores de pel�l�cules com Amores perros o Y t� mam� tambi�n. A M�xic, el seu pa�s, se'ls ha acabat derivant el nom i la gent els coneix per Los Tacubos. Fins i tot, van haver de canviar-ne l'ortografia per evitar conflictes legals amb un restaurant de Ciutat de M�xic que duia per nom Caf� Tacuba amb "u", tal com es deien ells abans.

Sino amaga dins el seu logotip el n�mero deu, per� aquesta �s l'�nica refer�ncia a la desena de discos editats pel grup. Tot i aix�, el treball recull gaireb� tota la varietat de ritmes pels quals han passat els mexicans al llarg d'aquests divuit anys d'exist�ncia: el rock, el pop, l'indie, el punk i el disco, entre d'altres. Es podrien definir com una barreja entre el grup ja extingit Los Piratas i Molotov, sempre deixant de banda que els Caf� Tacvba sigui un d'aquells grups que poden definir un estil propi.

Els temes parlen de sentiments, d'existencialisme, dels camins cap on encaminar la vida, de queixes per les injust�cies, d'agra�ments a qui s'ho mereix i de temptacions, per� tot fet escollint el moment idoni per oferir cada pensament. �s un disc que parla de futur, sens dubte. Aix� ho descriu el t�tol, tamb�.

"Interfer�ncia", Marc Parrot

�s el seu sis� disc, per� �s el primer en qu� a la portada no hi apareix la seva cara. �s un treball tan seu que el disc �s el seu cap. Interfer�ncies que fereixen o que difereixen de les realitats tal com les veu la resta de gent. �s m�s artista quan d�na pistes de si mateix. Interfer�ncia s�n onze can�ons en catal� (dotze si compres el disc a l'iTunes) que recorden l'energia d'aquell �xit seu anomenat Rompecabezas per� alhora ens acosten m�s a la seva personalitat a trav�s d'altres personatges.

Parrot va del rock al cabaret i, mentrestant, crea un clima, un univers, on les lletres s�n l'element central. "Ulleres per veure-hi malament", "Cinc caps" o "S�c la pedra" podrien servir d'exemple per entendre el que es pot trobar en aquest treball. S�n c�psules fugaces per� efectives. Una Interfer�ncia, aix� s�, que no dura m�s de trenta minuts.

Tal com ha fet als darrers discos, quasi totes les can�ons s'han gravat tocant alhora tots els m�sics. Cal recordar que Marc Parrot �s un gran productor (va produir el primer disc de Muchachito i �ltimament ha col�laborat en la producci� del disc de La Marat� de TV3, entre d'altres). �s un disc apte per als amants de personatges exc�ntrics com Adri� Punt�, per� tamb� per a aficionats a l'experimentaci� musical i liter�ria. �s un geni.

"La vida... es un ratico", Juanes

Tres anys despr�s de l'�ltim �xit amb el senzill La camisa negra, Juan Esteban Aristiz�bal, Juanes, presenta el seu quart disc d'estudi. El colombi� ha portat La vida... es un ratico a 77 pa�sos diferents, i ha aconseguit ser el n�mero 1 en vendes a Estats Units i Puerto Rico, tot un �xit per a un artista llat�.

Al disc de Juanes hi han col�laborat Andr�s Calamaro i Campino, dos duets contundents i en qu� segurament s'hi trobar� el segon senzill. Despr�s de F�jate bien, Un d�a normal i Mi sangre, ara Juanes vol donar la sensaci� d'haver arribat a un moment de la seva vida on ja ha apr�s a dominar els seus instints i les seves ganes de lluitar.

Segons el mateix artista, la darrera experi�ncia amorosa (la reconciliaci� amb la mare dels seus fills) �s la que l'ha motivat a construir aquests tretze temes que van de l'amor festiu a l'amor sentit, passant per l'amor a les persones i l'amor a uns ideals socials. �s un disc amb moments per emocionar-se i moments per saltar i ballar, en la l�nia del que li agrada fer a Juanes.

La vida... es un ratico ha sortit al mercat en un moment en qu� dif�cilment tindr� competidors, motiu pel qual es preveu que ser� un dels discos m�s venuts durant els mesos de novembre i desembre. Despr�s de tretze premis Grammy, un s'oblida de fer discos que no valguin la pena.

"Dins la Taifa", La Carrau

En l'any del seu des� aniversari, La Carrau presenta el seu tercer �lbum. Dins la Taifa continua amb l'estil que ha fet coneguts els de Terrassa: ritmes mediterranis provinents del folklore i la cultura popular barrejats amb una certa contund�ncia r�tmica que �s la que fa ballar la gent all� on van. Aquesta vegada, La Carrau per altres estils com la rumba (Poeta de Carrer) o el punk (Sort). Tamb� han fet una volta per terres escandinaves, mexicanes i africanes.

El disc ha estat gravat a Taifa (d'aqu� el nom del disc) i ha comptat amb la producci�, entre d'altres, de Jordi Armengol. L'�lbum est� passant desapercebut tot i la seva gran qualitat i el gir que el grup ha volgut fer quant a sonoritat. L'experi�ncia els avala. Tot i aix�, les lletres continuen anant en el mateix sentit, entre la den�ncia social amb dosis d'ironia i el regust a festa sana.

A Dins la Taifa, hi han col�laborat personatges com Marcel Casellas, Xerramequ Tiquismiquis o el Lichis, de La Cabra Mec�nica, que posa la veu en una rumba (canta en catal�) i toca el baix en un merengue. Curi�s, si m�s no. Per� el m�s curi�s de tot �s la can�� 11, que no es troba al disc. S'ha de donar resposta a un enigma del M�rius Serra a trav�s del seu web per poder rebre-la en MP3 via e-mail.

"Unexpected", Lumidee

La fama �s ef�mera. Almost Famous (2003), el seu primer disc, va vendre m�s de 800.000 c�pies arreu del m�n, per� la realitat �s que l'estrella de Lumidee es va anar apagant fins a la foscor total. Al cap de dos anys faria una incursi� a l'escena reggaeton (aposta segura avui dia) col�laborant a Si�ntelo, per� tampoc va aconseguir rellan�ar la seva carrera. Ning� tenia esperances de veure nou material de Lumidee, ni els seus fans, per� ha tret un nou disc al mercat. Divuit can�ons que, si b� s�n una millora respecte al seu primer �lbum, possiblement no passaran a la hist�ria del R&B.

Unexpected juga t�midament amb altres estils, com el reggae, a "He told me", i repeteix f�rmula amb el reggaeton, fins i tot amb tocs de spanglish, per� la combinaci� no resulta del tot brillant. A m�s, s'atreveix amb un parell de versions, una de la m�tica Roberta Flack, que queden una mica fora de lloc (unexpected total!). I aix� no �s tot: recupera el ja desgastat xiulet que va incloure Tarantino a Kill Bill i que tant ha sonat a tot arreu, i l'incorpora com a melodia d'una de les can�ons. D'un gust dubt�s!

En general, Unexpected �s un �lbum que es deixa escoltar, i que de ben segur agradar� als fans de la nord-americana, encara que nom�s sigui pel fet de veure el seu retorn a les llistes d'�xits.

"Vol. II", Pirat's Sound Sistema

Tornen els pirates del barri de Sants de Barcelona. El seu segon treball es diu Vol. II i segueix en la l�nia del primer: rimes amb intenci� d'anar a l'abordatge de les injust�cies a trav�s de bases de reggae i dancehall, entre d'altres. Els seus sound system de tall jamaic� han fet ja moltes voltes per terres espanyoles i ara hi tornen, i s�n un dels grups seleccionats com a Artistas en Ruta (AIE).

Vol. II �s un treball que no t� res a veure amb la seva proposta en directe. El disc �s ple de m�sics de diferents grups, com de La Troba Kung-F�, Obrint Pas, The Kinky Coocoo's, Xerramequ Tiquismiquis o Ca�am�n. Les col�laboracions donen el toc de color. Joan Garriga �s tota una sorpresa en un registre al qual no est� acostumat.

Aquesta vegada, el Soto i el Rodrigo no s�n els �nics protagonistes del disc, ja que DJ Merey tamb� hi ha posat el seu granet de sorra, amb un tema final sorprenent (Nosduchamos?), marca de la casa del selector vene�ol�. I, per acabar, dues versions dub dels temes Lletres de Colors i Tancs.

Pirat's Sound Sistema torna a l'escena havent adquirit experi�ncia de directe i sabent qu� �s el que funciona. El millor, per�, �s que no deixen de banda la lluita pels seus ideals i segueixen fidels al seus principis. Continuen "piratejant".

"Que no s'escapin els gossos", Xazzar

S�n esclaves del clarinet, per� tamb� de l'eleg�ncia. Que no s'escapin els gossos �s el primer disc de Xazzar, grup guanyador del Sona9 del 2006. El treball, gravat als estudis Music Lan de Figueres, explica 12 hist�ries agradablement amoblades a les melodies gitanes procedents de la barreja de la m�sica klezmer i la m�sica folk amb el jazz, el swing, el xarleston i una mica de can�� francesa.

La veu de Miranda Gas, vocalista de Xazzar, �s una de les claus del seu �xit. La melositat no deixa de banda el car�cter. Ciutats llunyanes, gent d'aqu� i d'all�, alguna relliscada i molta delicadesa en clau de bogeria. Tamb� partides de cartes, uns ninots i unes ve�nes que riuen. Ah! I un sem�for i un peixet.

Xazzar beu de grups com Gadjo, D�mbala Canalla o Cheb Balowski. Canten en catal�, castell� i franc�s. Es defineixen com una orquestra de folk ecl�ctic, per�, de fet, s�n uns creadors de climes. I saben quina �s la cad�ncia que han de seguir aquests. El piano i els violins formen una parella de ball molt sensual. Les lletres de les can�ons s�n d'autoria variada.

A m�s, el disc compta amb la col�laboraci� d'Helena Cases (Conxita) a la pandereta, de Francis dels D�mbala Canalla i Jordi Cristau, que els ha fet part de la producci� del disc. Que no s'escapin els gossos �s una proposta m�s que interessant. No s'hauria de deixar escapar.

"More colours", The Pinker Tones

Professor Manso i Mister Furia fa m�s d'un any i mig que presenten el seu �ltim disc, The million colour revolution (2005), per tot el m�n. Han estat als Estats Units, a l'Am�rica del Sud, a tot Europa i, fins i tot, a l'�frica. Aquests viatges els han perm�s veure amb uns altres ulls cadascun dels seus temes i fer-ne els respectius remix. Per aquest motiu, ara presenten More colours, un disc doble ple de coloraines, sintetitzadors i bons acabats.

The Pinker Tones ha comptat aquest cop amb m�sics com Alex Acosta de Mojo Project, Gigi el Amoroso o Konishi Yasuharu de Pizzicato Five. Cadasc� ha adaptat les can�ons dels d'Osona a la seva particular visi� de la m�sica. Aix�, More colours acaba semblant la banda sonora d'una pel�l�cula dels anys setanta o b� la m�sica de fons per a un curtmetratge de caire futurista.

L'�xit de The Pinker Tones als Estats Units �s tan gran que van decidir treure aquest disc all� dos mesos abans que a la resta del m�n. I, de fet, aquella mateixa setmana van aconseguir arribar al n�mero 1 de la llista DMX, que comptabilitza les can�ons m�s escoltades a les r�dios independents del pa�s. Ara comencen la gira europea, que els portar� a Frankfurt, Amsterdam i Londres, passant per Barcelona, Val�ncia i Lleida. Els colors no els deixen parar quiets!

"El cuarto de las ratas", El Sobrino del Diablo

El cuarto de las ratas �s ja el quart disc d'El Sobrino del Diablo, despr�s de Pulgatorio, Hades Tempo i En las nubes. El cantautor d'Horta presenta un treball amb una base musical m�s s�lida, on es poden trobar can�ons que feia temps que habitaven el seu tintero i nom�s es podien gaudir en directe com, per exemple, La Rep�blica Animal o �ltimamente.

Sempre sembla que les lletres d'El Sobrino del Diablo han de ser exclusivament humor�stiques. Aix� no �s aix�, i ho torna a demostrar amb un repertori que tamb� inclou temes que van des de la den�ncia social sense tend�ncies (Zombies en el metro) fins a la primera persona m�s sentida (Como Juan Tamariz). Tamb� parla de sexe.

A El cuarto de las ratas hi participen una gran quantitat de m�sics amics del cantautor, com Pepet i Marieta, Jep Cardona, Dr. Fargo o El Incre�ble Kinteto Afon�a. Destaca tamb� la col�laboraci� d'�ngel Santiago (teclista de Whisky'ns) i de Borja Peir�n, violinista de grups com Keympa. Per si fos poc, la il�lustraci� del disc l'ha fet Gambarte, dibuixant d'El Jueves.

L'�lbum es completa amb la gran varietat de ritmes que el recolzen. Podem trobar des d'un country fins a un rock, passant per una chacarera (dansa origin�ria de l'Argentina i del sud de Bol�via) o m�sica tradicional irlandesa. Tamb� hi ha espai a per can�ons tranquil�les. Una mica de tot, i tot fet amb gust.

"Despierta", Quinto Parpadeo

Les il�lustracions del disc transmeten tanta frescor que quan un el t� a les mans l'�nica cosa que desitja �s que la m�sica sigui del mateix estil. I ho �s. Despierta, el primer disc de Quinto Parpadeo, no defrauda. Bones vibracions, varietat de ritmes i noves idees. S�n tota una revelaci� a Madrid, on cada cop aconsegueixen omplir sales m�s grans amb una formaci� de deu m�sics i dues ballarines.

El disc ha estat produ�t als estudis dels reconeguts i tamb� madrilenys Mojo Project i compta amb la col�laboraci� de m�sics de Canteca de Macao i El Sombrero del Abuelo. A Madrid hi ha molt moviment al voltant de la m�sica mestissatge i Despierta n'�s una prova. Temes com Miedo, En la orillita del mar o La lluvia y m�s cosas del alma no passaran desapercebuts al boca-orella.

De fet, els Quinto Parpadeo es van donar a con�ixer gr�cies a la seva primera maqueta, que circulava per internet amagada sota el nom d'artistes consagrats. Ara, gaireb� sense voler, comencen una gira per Nicaragua amb finalitats humanit�ries i presenten els seu disc a tot el territori espanyol. El son cub�, la rumba, el reggae, la salsa i una mica de flamenc es barregen amb el circ i el teatre creant una proposta oberta a tots els p�blics i que transmet sensacions positives. Una carta de presentaci� molt atractiva.

"Ex Teenagers", Los Reactivos

Ex Teenagers �s el primer disc del grup Los Reactivos, tres nois de Castell� que arriben a l'escena espanyola amb la intenci� de tornar a posar sobre la taula la m�sica dels anys 80. Tot i aix�, Lu�s, Coky i Tommy no s'allunyen gaire de bandes nord-americanes com Blink 182 o, m�s a prop, els Pignoise o El Canto del Loco.

Totes les lletres es mouen entre l'amor a una tal Carla Love (a qui dediquen les can�ons Carla Love i �D�nde est�s Carla Love?), a la vida del m�sic d'�xit (com ho demostren les can�ons Cincuenta por ciento o Esta canci�n la grabaremos en un directo en Jap�n) i a altres vicissituds menys profundes com, per exemple, temes de l'estil d'A tu madre le gustan las mujeres.

El disc ha estat editat pel segell underground Subterfuge i cont� 13 can�ons plenes d'energia, de rock i de ganes de recuperar les formes de l'adolesc�ncia. De fet, la hist�ria d'aquest grup es va crear sense voler, ja que no hi havia cap pretensi� de formar un conjunt, i molt menys d'arribar a tocar en directe. La primera vegada que van pujar a un escenari van aconseguir que Lucinda Records s'interess�s a gravar-los un disc, despr�s d'haver editat tres maquetes a casa d'un dels components i sense m�s �nims que els de deixar constataci� del treball fet per tres amics que es reunien a casa d'un d'ells per tocar i passar l'estona.

"Vor�gine", 08001

Vor�gine �s la segona versi� del projecte 08001. La primera part, Raval ta joie, va enamorar tota l'escena del mestissatge de Barcelona, amb la veu de Lyricsson i m�sics de Color Humano de reclam. Aquest cop, per�, 08001 es converteix en una altra hist�ria m�s cruenta, m�s passional, m�s ca�tica i m�s variada.

Ritmes com el dub, el soul, el pop o el flamenc es fusionen en un remol� de sensacions que aconsegueixen transportar l'oient cap a un indret, qui sap si el Raval, on hi s�n presents l'espontane�tat, l'eclecticisme i la investigaci�. �s un disc que est� fora de tota classificaci� i que �s d'aquells que poden agradar molt o no agradar gens.

A Vor�gine s'hi troben tres idiomes diferents: l'�rab, l'angl�s i el castell�. Hi destaquen, entre altres coses, el viol� de Mohamed Soulimane, les guitarres de David Bourguignon (ex de La Kinky Beat i Color Humano), les veus de fins a vuit cantants diferents, aix� com la programaci� de Juli�n Urigoitia, director i creador del projecte.

08001 �s un grup sense grup, una porta oberta a la foscor, al desordre i a la confusi�. "�s un viatge sense retorn", com diu el seu creador. Mentre feu el viatge, per�, no us perdeu Jungle o Ketama, temes de molta simplicitat i tamb� de molta complicitat i addicci�. Quaranta-cinc minuts intensos i plens de motius i descobriments.

"La radiolina", Manu Chao

"Chapul�n Chao, aqu� presente!" La m�quina es posa a funcionar un altre cop: Gambeat fa crits de lluita; Madgid regala virtuositats. Ha tornat aquella "malegr�a"...

La radiolina �s un disc de reciclatge, un art que Manu Chao domina a la perfecci�. Recicla lletres, acords i can�ons, tant del seu directe com d'altres discos. Tot i aix�, �s un disc que consta de 20 can�ons, moltes de noves. D'entre totes destaca Me llaman calle, que parla de la prostituci� i que ja havia estat gravada per a la pel�l�cula Princesas.

A Manu Chao li encanta jugar amb la fon�tica: �s capa� de fer que un "�y ahora qu� vamos a hacer?" soni com un "�y ahora qu�, mademoiselle?". Escoltar La radiolina amb deteniment �s adonar-se que �s un disc m�s treballat del que pot semblar a primera vista.

Manu Chao canta alhora en tres tons diferents que s�n com tres can�ons diferents: la veu aguda agonitza i crida, la veu mitjana ha de ser per als que no hi veuen m�s enll� i la veu greu �s una veu paternal, que transmet seguretat i confian�a.

La radiolina �s encara moltes m�s coses: s�n temes instrumentals, samplers, la col�laboraci� de Tonino Carotone, "si yo fuera Maradona", el v�deoclip de Rainin in Paradize, gravat per Emir Kusturica, material extra, Sib�ria, "mala fama"...

Qui ho diria que el tema del disc �s un "�y ahora qu�?"!

Manos de Topo, "Ortopedias bonitas"

No acaben de ser contes per a adults per� tampoc s�n �nicament can�ons. Ni molt menys s�n un grup que pugui deixar indiferent. Manos de Topo �s un peculiar conjunt de m�sics pop que es dediquen a plorar mentre entonen les seves lletres, que sempre s�n la combinaci� exacta entre trag�dia i ironia, la mesura justa per poder riure per sota el nas en m�s d'una ocasi�.

I quan una can�� ja s'ha entristit prou, aleshores �s el moment de fer apar�ixer una secci� de vents, uns violins o una simple harm�nica. I sembla que siguem al final d'una pel�l�cula d'aquelles que no acaba gaire b� per� que et deixa el somriure marcat per la resta del dia. Potser per aquest motiu tamb� utilitzen unes castanyoles.

S�n hereus de grups com Sr.Chinarro o Golpes Bajos per� pertanyen a la generaci� del MySpace i de la saturaci� musical, que fa que nom�s grups amb tants trets caracter�stics com ells puguin aspirar a coses m�s grans.

La seva f�rmula �s simple: una oda constant al desamor. Tot i aix�, sempre acaben anant m�s enll� i descrivint, potser criticant, petits moments de la vida de cadasc�, d'aquells que algun dia ens adonem que tamb� passen a la resta de la gent.

En el fons, �s un disc ple de simpatia.

Tupolev - Tupolev

PSC Tupolev �s el nom que rebia l'empresa d'autodefensa russa fundada despr�s de la Primera Guerra Mundial per Andrei Tupolev, que tenia com a finalitat la fabricaci� d'avions de guerra. Components de grups com Sapo, Mindful o Chill Out s'han unit sota aquest nom, Tupolev, per donar tota la guerra que puguin.

La seva lluita, a part de la seva mateixa resurrecci� com a grup, �s un combat contra el consumisme, contra els costums imposats, contra el pensament �nic, contra l'"star system" i contra tot el que, segons ells, va en contra de la dignitat individual i col�lectiva. S�n transgressors i pol�ticament incorrectes, i tot a trav�s del rock. La vella f�rmula dels inconformistes.

A banda d'aix�, �s una carta de presentaci� impregnada de la frescor necess�ria per emprendre nous projectes com aquest. Les guitarres sonen amb for�a i la veu del Gabriel D�az es creu tot el que vol dir. L'experi�ncia adquirida pels membres de Tupolev en els seus grups anteriors fa que sigui impossible comen�ar des de zero i que utilitzin trucs de veterans en les seves composicions.

Els del Bages s'han comen�at a enlairar i atacaran amb for�a. Tiren directe al blanc. I, de moment, l'estan encertant.

The Hurt Process - Her Only Presence

Luis Cifre, m�sic que al capdavant del projecte Her Only Presence, ens proposa un disc que es podria definir com de nanes per a gent adulta. Tot i aix�, el tema del disc �s tot el contrari, ja que The Hurt Process (el proc�s de fer mal) �s un recorregut per la barreja inevitable entre l'amor i el patiment a trav�s de la m�sica indie i sense grans pretensions musicals.

Cifre ha fet pr�cticament sol el disc, ja que hi toca tots els instruments i, a m�s, canta. Ha comptat, per�, amb la col�laboraci� de Pau Vicens a la viola i als violins i amb la veu de Laura G�mez, cantant de Lek Mun, abans Maple. Amb aquests ingredients, l'�nic que podia sortir d'aquest disc �s un sentiment de ferida m�s aviat calmada, quasi rom�ntica i tr�gica.

The Hurt Process �s un treball en angl�s, on les panderetes aconsegueixen sonar tristes i on es combinen sons d'aigua escolant-se pel v�ter amb sirenes de policia o teclats d'ordinador, a l'estil de Bj�rk. Tamb� hi ha temes instrumentals que deixen petits moments per a la reflexi� o, si m�s no, per descansar del proc�s de fer mal, que �s pausat per� agradable.

"Visto lo visto", Muchachito Bombo Infierno

Visto lo visto, no hi havia m�s remei que fer-ne un altre i que fos igual o millor. Per� ara ja no el produeix Marc Parrot, ni la Jessi P�rez (filla del Gato P�rez) li fa de road manager, ni s'ha encarregat ell de fer el dibuix de totes les melodies de cada instrument. Muchachito ha tornat, per� a un altre nivell. I m�s, despr�s de formar part del G-5 amb Los Delinq�entes, Kiko Veneno i Tomasito, i d'haver girat per tot Europa amb el seu Bombo Infierno.

Es nota el rodatge i els vents amaren tot el disc. Muchachito es recrea en el mambo, el swing, el funky i, fins i tot, la m�sica disco. La qualitat musical �s inq�estionable tot i que �s possible que les melodies no atrapin tant com les del primer disc, que va ser cuinat a foc m�s lent per� amb menys ingredients.

Destaca sobretot la can�� Azul, un tema que va quedar fora de Vamos que nos vamos i que el p�blic dels primers concerts reclamava. �s en aquesta can�� que hi ha Manu Chao tocant el bombo. Tamb� col�labora al disc La Excepci�n, grup de hip hop madrileny internacionalment reconegut.

Com tots els discs que pugui treure Muchachito Bombo Infierno, Visto lo visto no estar� mai a l'al�ada del seu directe explosiu i fren�tic, per� aix� no vol dir que no sigui un disc amb grans can�ons, grans tornades i de gran nivell. I el millor �s que a Muchachito encara li queda molta corda.

"El cam� cap a nosaltres", Cesk Freixas

�s un cam� tendre i c�lid on es poden fer caf�s, escoltar i llegir artistes, per� tamb� on es respira amor. Amor cap a una dona, cap a la vida i cap a un pa�s. La revolta amb el cor, que diu.

Aquest �s ja el segon disc de Cesk Freixas, el segon del cam� cap a ell mateix. Es percep en la projecci� de la seva veu, en les lletres i en el sentiment que t� el disc per si sol. Ha perdut tota la innoc�ncia per� ha guanyat en romanticisme i coher�ncia amb un treball per escoltar a casa amb tranquil�litat i assaborint-lo.

El cam� cap a nosaltres �s tot un paradigma de com dir el que se sent sense necessitat de refugiar-se en la poesia ni en el llenguatge m�s expl�cit. De fet, a tot aquest clima hi ajuden les veus femenines, aix� com la refinada contund�ncia del baix i les guitarres el�ctriques, que s�n aportacions fonamentals dels altres bandais i de la producci� musical de Mag� Batalla.

En Cesk Freixas tamb� t� un moment per dedicar paraules de mem�ria a l'Ovidi Montllor i per trobar-se amb els amics i donar a con�ixer les seves idees pol�tiques. Per� canti el que canti, tot acaba tenint un aire a can�� rom�ntica. �s un disc sincer.

"Mirando el mundo al rev�s" - Che Sudaka

L'escoltes per primer cop i �s aire fresc. I les pr�ximes vegades no parar�s de trobar-hi m�s veus, m�s sorolls intencionats i m�s crits a l'�nim. I un altre cop s'haur� tornat a acabar i repetir�s. �s un disc addictiu.

La proximitat que desprenen els Che Sudaka no �s m�s que simplicitat treballada al mil�l�metre. No pots avorrir-te perqu� dominen la teoria i pr�ctica de l'avorriment i dels estats d'�nim dels que escolten. El truc radica a dosificar els instruments.

Mirando el mundo al rev�s �s un treball monotem�tic, aix� s�. Les lletres van totes dedicades a la lluita contra els poders f�ctics, l'especulaci� i altres mals de la societat on vivim. De fet, la naturalesa dels Che Sudaka �s la den�ncia i segueixen en aquesta l�nia, que els ha portat a col�laborar en nombrosos projectes solidaris i actes de protesta.

La gran sorpresa del disc �s l'aparici� d'Amparo S�nchez, Amparanoia, gran amiga del grup, aix� com d'una can�� en japon�s, Ona Kasuita, dedicada al p�blic nip�, grans aficionats a la m�sica feta a Barcelona. El disc, a m�s, va acompanyat d'un DVD amb imatges, v�deos i m�s material del grup.

Aquesta c�mbia-reggae ha recorregut carrers i bars de tot el m�n abans de materialitzar-se en disc, per� va n�ixer al barri G�tic de Barcelona com un respir m�s de superviv�ncia entre tanta repressi�, enganys i mentides. I aix� no s'ha d'oblidar.

Pol�tica de Verbena - Gertrudis

�s el moment de fer sonar la rumba. �s el moment de fer que la m�sica soni a revetlla. I aix� �s el que s'han proposat els Gertrudis. Aquest �s ja el seu tercer disc i sonen m�s rumbers que mai. El ventilador nom�s expulsa frescor i els tumbaos remouen la cintura sense parar. Els Gertrudis estan imparables.

Les col�laboracions de Sabor de Gr�cia i Los Manolos els donen el toc de maduresa que els faltava. En Pau Don�s tamb� hi fa acte de pres�ncia, amb la can�� Ara vinc d'enlloc, un reggae tranquil per escoltar assegut i gaudint de cada segon. I en catal�.

Pol�tica de Verbena �s un disc de contraposicions: d'una banda, fred i, de l'altra, calor; can�ons accentuadament animades i can�ons decididament lentes; catal� i castell�; lletres planes i altres que no tenen fons.

A m�s, els Gertrudis s�n cada cop millors int�rprets. Despr�s de m�s de 400 concerts i d'haver girat per Europa, els de la Garriga tenen un dels millors directes fets a Catalunya. En el seu nou disc s'atreveixen fins i tot amb talls al m�s pur estil de Goran Bregovic o a versionar l'Imagine dels Beatles en bossa nova.

I per acabar amb la revetlla, res millor que una nadala rumbera i la rumba del carnaval de Barcelona. Imparables.

Rambla Rumble Rumba - Diversos

Quan ens trobem davant d'una compilaci� de m�sica d'un estil com la rumba, el que busquem �s que hi hagi artistes consagrats amb temes in�dits i artistes inaudits amb can�ons encara per consagrar. Aix� �s, en ess�ncia, el que trobem a Rambla Rumble Rumba.

El disc �s una presentaci� de la tercera generaci� rumbera, successors de Peret, Los Amaya, Los Chichos i Los Chunguitos. Ara, per�, la rumba es fusiona amb altres ritmes com el blues, el rock, el reggae o el hip-hop.

Entre els artistes destacats hi ha Kiko Veneno, Ojos de Brujo (amb una versi� de Los Amaya), Muchachito, Los Delinq�entes i Macaco. Per� aquests artistes no s�n sin� un reclam perqu� el que de veritat ens delectar� ser� la frescor pretesa d'Andreu i els Rumberus, de Calima (on toca l'exbaixista d'Ojos de Brujo), La Familia R�stika i Martingala (grup d'en Showarma dels Dusminguet).

Tampoc podia faltar un aroma a "Neocalorrismo", de la m� d'algun dels seus art�fexs, com Pantanito, Jaleo Real i Tony "el Gitano".

Com a sorpresa final, una raci� de bogeria de Joan Garriga. El Rumbasoltes, tema in�dit del disc Clavell Morenet, en versi� dub i sense lletra. Canvis de ritme, d'estat d'�nim i de situaci� geogr�fica en una mateixa can��.

I per si alg� tenia cap dubte de quin �s el lloc on es cuina actualment la rumba, nom�s s'ha de veure que 16 dels 18 grups que apareixen al disc s�n catalans.

Benvingut al parad�s - Obrint Pas

S�n m�s efectius, m�s experimentats i m�s l�rics que mai per�, com sempre, tamb� reivindicatius. Han aconseguit aprendre a mesurar al mil�l�metre l'energia que han de desprendre a cada can��. Benvingut al parad�s, el nou treball dels Obrint Pas, �s fruit de les viv�ncies de la gira Internacionalista, per� tamb� de la necessitat de tornar a ser aquell grup de Benimaclet que barrejava els sons m�s tradicionals del Mediterrani amb l'ska, el reggae i el rock.

Despr�s d'uns mesos en silenci, tornen renovats i amb moltes col�laboracions de vells i nous amics. Els D�mbala Canalla aporten el circ, el guitarr� d'Emili Vera ens transporta al folklore m�s trist, Pep Gimeno el Botifarra i Miquel Gil creen el regust de melangia, Abdeljalil Kodssi ens inunda de l'�frica.

Benvingut al parad�s �s un altre pas endavant en la carrera musical d'Obrint Pas. La f�rmula general, per�, �s la mateixa: vents potents i en�rgics barrejats amb tornades que sonen a himne, per� tamb� can�ons m�s lentes que deixen respirar sense apartar-se del to de protesta.

El disc l'han gravat en una masia a les muntanyes de Cinctorres (Els Ports), i s'agraeix. La veu de Xavi Sarri� ha canviat de color i ha perdut protagonisme, per� Obrint Pas ha sortit guanyant de l'experiment, perqu� cada veu que apareix al disc �s un nou ambient i un nou horitz� cap on no havien mirat abans. Un nou malestar per denunciar, nous crits d'esperan�a i nous cops d'efecte.

"Relax", Lax'n'Busto

Amb la marxa de Pemi Fortuny a Sierra Leone per dedicar-se a tasques de caire solidari, els Lax'n'Busto han hagut de reconvertir-se. La seva aposta arriba en forma de nou disc i nou cantant. L'experiment es diu Relax.

Amb Salva Racero, que substitueix Fortuny de vocalista, les can�ons dels Lax'n'Busto han agafat un to que es dirigeix substancialment cap als grans cl�ssics del rock. I �s que la nova veu dels Lax d�na molt m�s joc que la de Pemi, tot i que potser no �s tan caracter�stica. Aix�, can�ons com Perdut o Ara o mai, tenen un regust que va des de Franz Ferdinand fins al heavy nord-americ� m�s comercial.

Un altre dels encerts dels del Vendrell �s la producci� del disc. Relax s'ha elaborat a Calif�rnia (Estats Units) de la m� de Sylvia Massy, la mateixa productora de grups internacionalment coneguts com Tool, R.E.M. o System of a Down.

Relax, per tant, aspira a convertir-se en un dels discos de l'any. De fet, la primera setmana de ser a la venda va aconseguir arribar al n�mero 18 de la llista Promusicae que elabora l'Afyve com un dels discos m�s venuts a tot l'estat espanyol.

No us perdeu aquest disc. Traieu-vos del cap el que sab�eu fins ara dels Lax'n'Busto i gaudiu-los d'una altra manera, de nou. Amb bona lletra i relaxats.

"Minutes to Midnight", Linkin Park

Ad�u, nu metal. Aix� de contundent �s el missatge que els Linkin Park llancen de forma impl�cita amb el seu nou �lbum d'estudi. Minutes to Midnight �s un punt a part en la traject�ria del sextet californi�, que fa un salt poppy suavitzant les seves notes i s'apropa (encara m�s) al seu p�blic d'institut.

Ve carregat de temes suaus, molt suaus, tristos i reflexius, fins i tot lacrim�gens. �s a dir, que aposten per seguir amb la f�rmula que els va dur al capdavant de les llistes de vendes amb l'�xit del primer �lbum, Hybrid Theory (2000).

I sobre qu� reflexionen en aquesta ocasi�? Doncs principalment sobre la fi del m�n! (com a mostra, el nom del disc) i sobre els desastres de les democr�cies, amb una dedicat�ria especial a Bush a l'ac�stica The little things give you away.

El nou disc, el primer d'estudi des de Meteora (2003), compta amb 12 temes que han passat per l'estudi del polivalent Rick Rubin (Mr. Fix it), que ha estat productor dels Red Hot Chilly Peppers, Audioslave, Johnny Cash, Metallica o U2, entre d'altres.

Per cert, el rapeig del seu vocalista Mike Shinoda �s gaireb� una an�cdota en aquest disc. Nom�s en queda algun residu en el tema Hands Held High.

"Not Too Late", Norah Jones

La cantant de Brooklyn ha decidit agafar el toro per les banyes i ha publicat el seu tercer disc, Not too late, amb tretze can�ons (no, no �s supersticiosa) que ella mateixa ha compost.

La pianista Norah Jones est� tocada per la fortuna, ja que el disc que la va fer famosa va ser tot un �xit mundial, i ara �s molt probable que torni a triomfar... La prestigiosa discogr�fica de jazz Blue Note Records �s la responsable de Not too late, amb qu� la qualitat est� garantida!

El quart treball de la cantant d'arrels �ndies segueix la l�nia de jazz i soul de les seves produccions anteriors -els seus fans poden estar tranquils- i demostra l'evoluci� de Jones com a cantant i com a m�sic.

Per acabar de conv�ncer els m�s indecisos, nom�s cal dir que durant les primeres setmanes despr�s que el nou treball sort�s a la venda, va posicionar-se com el disc m�s venut als Estats Units. Va superar ni m�s ni menys la quantitat de 400.000 unitats venudes!

"Promises", Carla Bruni

Sembla que la Carla Bruni s'ha cansat de ser la noia guapa que canta en franc�s. Cinc anys despr�s de publicar el seu primer disc, Quelqu'un m'a dit, l'exmodel s'ha tornat a posar dins l'estudi de gravaci�. I ho ha fet en angl�s, prenent com a refer�ncia les cantautores americanes dels noranta, turmentades i desquiciades...

El nou disc es diu Promises i les lletres de les can�ons estan inspirades en poetes del segle XX, com Yeats o Auden. Per� que no es preocupin els seus admiradors! Perqu� la cantautora continua amb el seu estil ac�stic i senzill tan personal que la va fer arrasar amb el seu single debut, per� aquesta vegada influ�da per m�sics de la talla de Dylan i Cohen.

El folk �s tamb� una de les novetats en el disc, present de principi a fi en totes i cadascuna de les peces, que deixa entreveure una Carla Bruni amb m�s personalitat i, fins i tot en algunes can�ons, un p�l dura. I si no us ho creieu, escolteu Those dancing days are gone.

Aix� que si voleu continuar gaudint amb la veu suau i trencada de Bruni que tant la caracteritza, ja ho sabeu, esteu avisats. Torna Carla Bruni.

Vanexxa, "Vanexxa se rompe o se raja"

Les dues XX de Vanexxa obren la porta al misteri que aquesta provocadora nata vol transmetre amb el seu treball. No �s que escandalitzi per unes lletres amb contingut sexual, com a primera vista pensar�em, sin� que aquesta polifac�tica artista no es mossega la llengua, diu les coses sense embuts i valent-se dels estils que m�s li convenen. Al seu primer single, La desheredada, (r�cord de desc�rregues per internet) se'n surt prou b� amb el rap, mentre que en altres temes canta funk, pop o rock.

El nom del disc ve d'una expressi� xilena que significa ara o mai, �s a dir que la cantant, compositora i actriu va a per totes amb el seu primer treball.

Alguns la titllen de friqui tant pel que diu com pel que transmet amb el seu posat de cabaretera, per� a ella no l'afecta gens el que pugui o no pugui pensar la gent. Va comen�ar en el m�n de la interpretaci� i el ser cantant sembla que �s un dels papers que li ha tocat interpretar.

"Clavell Morenet", La Troba Kung-F�

Dues paraules: Festa Major. Aix� �s el que transmet el primer disc de La Troba Kung-F�. Despr�s de vuit anys i tres discos amb Dusminguet, el cantant i acordionista Joan Garriga ha tornat a l'acci� amb un CD-llibre titulat Clavell Morenet, un c�ctel de bon rotllet que segur que anima moltes nits de revetlla i festes majors.

S�n 14 temes molt variats, que recorden Dusminguet per� m�s evolucionat i m�s arriscat. Rumba catalana, reggae, dub, cumbia, merengue, blues i olivada... Una amanida de ritmes que no es poden definir en un estil en concret. Es tracta d'un projecte d'investigaci� de la rumba barrejada amb diversos estils musicals. Ideal per no parar de ballar. Un can�oner molt poliglot i internacional (catal�, castell� i angl�s) on destaquen sobretot les expressions "de la Terra Ferma", com ara "de capgrossos faig capsigranys" de la can�� de reggae-dub Volant.

Aquest primer �lbum �s molt complet, t� molta coher�ncia i qualitat de ritme. El hit del disc �s La can�� del lladre, una can�� tradicional catalana que denota les arrels del grup. Tamb� destaquen els ritmes ex�tics del tema Orient Medio, la salsa de M�rame, l'acordi� de Bufa el vent i fins i tot, temes que recorden directament el seu anterior grup, com Cumbia infierno. El sextet de La Troba Kung-F� aconsegueix amb aquest disc transmetre festa, bon humor i ballaruca. Una seq�ela de molt nivell! Si us agraden els experiments i la diversitat musical, La Troba, us far� vibrar!

Audioslave, "Revelations"

Quan van comen�ar ja ens imagin�vem que la fusi� del Chris Cornell, excantant de Soundgarden, amb els membres de Rage Against the Machine havia de ser profitosa. Van treure un primer disc molt exit�s on encara es notava massa els dos grups d'on procedien.

Per� de mica en mica van agafant el seu so personal. Ara han tret aquest tercer disc, que es titula Revelations i que esperem que aviat ens els porti de nou de gira per aqu�. En aquest disc combinen amb �xit les can�ons m�s potents (amb un toc funky m�s accentuat que en els discos anteriors) amb les m�s lentes: aix� que el Chris visqui a Par�s, la ciutat de l'amor, amb la dona ens l'ha tornat un tio molt sensible :)

Al seu web oficial podeu veure el primer videoclip, per la potent�ssima Original fire. A m�s, si us afanyeu podreu escoltar l'�lbum sencer en streaming. D'aquest disc cal destacar, a m�s, que el Chris ha escrit una lletra pol�ticament compromesa (tot i que va assegurar que mai ho faria, distanciant-se del que feien els Rage Against the Machine). Diu que li va sortir de dins, que necessitava explicar els sentiments de tot el que va passar amb l'hurac� Katrina.

Pignoise: "Nada que perder"

Els Pignoise o "soroll de porc", en una traducci� casolana, acaben de publicar el tercer disc de la seva carrera, Nada que perder. El disc amb el mateix nom que el primer senzill ha tingut nom�s comen�ar un �xit sonat: colar aquesta can�� en la banda sonora d'una coneguda s�rie de televisi�.

El l�der del grup, �lvaro, va ser jugador del Reial Madrid i del Getafe, i va comen�ar a compondre en un per�ode en qu� va estar molts mesos lesionat. Despr�s �s van afegir Polo, tamb� futbolista, per� menys "gal�ctic", Pablo i Jes�s. Aix� va comen�ar la hist�ria d'una banda que va comen�ar component en angl�s i despr�s es va passar al castell� en els dos discos anteriors: Melod�as desafinadas i Esto no es otro disco de punk.

Ells creuen que aquest �s el seu disc m�s ambici�s i tamb� el m�s elaborat dins la imprevisibilitat d'aquests madrilenys. Asseguren que han estat fidels al so punk, per� amb una evoluci� a la qual ha contribu�t Dani Alcover, productor, entre d'altres, de Dover o La Cabra Mec�nica. Can�ons fresques perqu� aguantis les temperatures d'aquest estiu.

Yuma: "La vida es tranki"

Si et dic Yolanda Ayingono, segurament no et sonar� de res... Per� si et dic que aquest �s el nom real de la cantant Yuma, potser ja et comen�ar� a sonar. La Yuma �s una cantant guineana que ha publicat el seu primer disc, La vida es tranki, amb el segell Rhytm and Flow.

Nascuda a Guinea Equatorial, la cantant va heretar la passi� per la m�sica del seu pare, que tamb� era cantant, i la mare, corista. Als 7 anys cantava al cor de l'esgl�sia i amb dos m�s ja formava part d'un grup musical. Anys m�s tard, va arribar a Madrid, on va formar part de grups com Golden o Energy. Des de fa uns anys s'ha instal�lat a Barcelona, i La vida es tranki suposa el seu primer disc en solitari.

El treball de Yuma s'ha definit com un disc de m�sica negra sense complexos i per a tots els p�blics. Si et sents identificat amb el rap, els beats i les mc la cantant guineana ha presentat un treball que combina diferents estils. La vida es tranki barreja el rap, el hip hop i el funky, sempre amb el segell de Yuma en les lletres del disc.

En el disc, hi han col�laborat els francesos Mr. Lezard i Mad Max en la can�� Mucha hipocres�a en tu identidad; una jove mc amb molt futur, Jessi, en el tema Lo nuestro, i altres noms il�lustres de la black music. Amb aquests companys de viatge Yuma canta sobre el racisme, l'esperan�a i la prostituci�.

La Puerta de los Sue�os,"Algo entre nosotros"

Per l'est�tica i pel propi nom del grup, La Puerta de los Sue�os, podria confondre's amb el grup El Sue�o de Morfeo, que lidera la cantant Raquel del Rosario, copilot sentimental del campi� de F�rmula 1, Fernando Alonso.

El cert �s que La Puerta de los Sue�os mant� una imatge m�s rockera i t� en com� amb el grup asturi� El Sue�o de Morfeo una gran veu femenina. En aquest cas Virginia Mart�nez, que ha treballat en nombrosos musicals de renom amb �ngels Gonyalons o Ricard Reguant i ha posat veu a pel�l�cules de la Fox com Anastasia. Al seu costat trobem els dos germans Saltor, en Jaume i l'Oriol. El primer d'ells posa veu en moltes can�ons del grup. Els dos comparteixen un passat heavy metal, del qual mantenen una mica l'est�tica, i la veu d'en Jaume.

Algo entre nosotros representa el segon disc en castell� del grup catal� despr�s de Como un indio en la tierra que recordar�s pel tema d'amor versionat en catal� L'en�sima can�� d'amor. Aquest va ser el tema m�s radiat del Sant Jordi de l'any passat i qui sap si el culpable de molts enamoraments.

La Puerta de los Sue�os �s la prova que no s�n necessaris programes com Operaci�n Triunfo perqu� apareguin grups de pop amb �xit comercial, i sobretot fets des de Catalunya.

Vir�s, "Sintonia Nuclear"

Que Barcelona �s un dels centres de producci� de la m�sica d'avantguarda a Europa no se li escapa a ning�. Per� sempre est� b� que arribi un grup com Vir�s i ens ho confirmi.

En primer lloc, absteniu-vos-en aquells a qui l'etiqueta "electro-pop" o similars us provoquen al�l�rgia. Dit aix�, cal recon�ixer l'entitat d'aquesta banda barcelonesa que, amb el seu primer treball, Sintonia Nuclear, exploren una via interessant. Actitud punk, m�sica pop (ells en diuen after-punk) i una posada en escena molt fashion s�n els ingredients que han portat aquesta banda, amb nom�s un disc, a fitxar per Subterfuge i a tocar en llocs com el Festival Internacional de Benic�ssim 2004, el San Miguel Let's Rock Weekend, Tendencias FMI o Indiferencia Festival.

Sintonia Nuclear s�n ritmes sincopadament industrials, veus distorsionades, bases electr�niques i lletres sinistres (nens mutants, zombis su�cides i guerres nuclears). Aix� s�, no us imagineu una colla de g�tics de rostre p�l�lid: si una cosa no hi falta, a Vir�s, �s sex appeal.

Nubla, "Voayeur"

Diu la nota de prema de presentaci� del primer disc de Nubla, Voayeur, que �s el projecte personal de la cantant Luciana Carlevaro. Doncs el que est� clar �s que la seva proposta �s original, tot i que es pot englobar dins de grups ja coneguts com Chambao o fins i tot la mala mal�sssima Bebe. Per� es pot dir que �s original perqu� te la creus... i aix� no �s poc.

Luciana va n�ixer a Barcelona el 1977, de pares d'origen itali�, espanyol i liban�s. Amb aquests antecedents, estava clar que si la noia es posava un dia a cantar, l'eclecticisme i el mestissatge serien claus de la seva m�sica. Bones vibracions. Banda sonora de botell�n, per� alguna cosa m�s. Pianos, contrabaixos, samplers i una veu suggerent. La iniciativa de crear Nubla data del 2003 i durant tot aquest temps el que ha fet Luciana �s polir un disc de debut on tamb� han intervingut artistes de bandes com Macaco, 7 Notas 7 Colores o Ojos de brujo.

Lucie Silvas, "Breathe in"

El nuvi de Lucie Silvas es diu George (no �s cap bola, surt als cr�dits) i �s un dels paios m�s afortunats del m�n. I envejats. Perque despr�s d'escoltar el disc de debut d'aquesta meravellosa rossa, l'�nic que desitges �s poder tenir-la al teu costat i protegir-la, fer qualssevol cosa per ella per impossible que sigui a canvi de que et dediqui una bella can�� i que te la canti com ho fa ella, amb el cor.

El debut d'aquesta jove brit�nica enganya. La veus tant bufona i amb un single de presentaci� tant comercial com Breathe In que resulta inevitable que els teus prejudicis facin acte de pres�ncia i pensis: "Una m�s del munt". Despr�s, escoltes l'�lbum i t'adones del teu cras error (que reconfortant �s aprendre dels errors!). Perque si gent com Burt Bacharach, Lionel Richie o el cantant de Coldplay Chris Martin aposten per ella, alguna ra� hauran de tenir, no?

Doncs Lucie Silvas, si no ens la transformen, ara per ara ofereix bones raons per confiar en ella: despulla els seus sentiments quan compon, sap jugar amb el pop i el R&B de manera pertinent, treu partit al piano sense sonar pomp�s i t� una veu emp�tica. Tamb� bones can�ons: Last Man Standing (motiu per voler ser a la pell d'en George), The Game is Won, Twisting the Chain o What You're Made of (per cert, sense Antonio Orozco sona millor). A m�s, fa una versi� del Nothing Else Matters de Metallica i no passa res de dolent. George, quina sort tens!

Sugababes, "Taller in More Ways"

Heidi, Keisha i Mutya s�n els noms d'aquestes tres brit�niques que amb prou feines superen els 20 anys. Per�, tot i aix�, les Sugababes acumulen ja una certa experi�ncia en el panorama musical, amb tres discos que han estat �xit de vendes al Regne Unit.

Les noies van triar el nom de Sugababes per la seva afici� als Chupa Chups i caramels durant els llargs assajos en sortir de classe. Gr�cies a una versi� a cappella de Don't Let Go, d'En Vogue, van aconseguir el que seria el seu primer m�nager, que va quedar impressionat amb aquelles veus angelicals.

Sugababes van debutar l'any 2000 amb One Touch, un �lbum al qual van seguir Angels with Dirty Faces (2002) i Three (2003), amb gaireb� un mili� de c�pies venudes. Les seves can�ons tenen tonalitats de pop amb veus de soul, una f�rmula que tornen a repetir a Taller in More Ways.

Les col�laboracions d'alguns dels millors productors s'han deixat entreveure en aquest nou treball d'estudi: Dallas Austin (TLC, Madonna, Pink), Guy Sigsworth (Madonna, Britney Spears) i Cathy Dennis (Kylie Minogue). El disc ha esdevingut un nou �xit al Regne Unit i ha superat en la llista de singles m�s venuts treballs comercialment potents com els de Robbie Williams, James Blunt o Franz Ferdinand.

Per� el seu �xit sembla que t� els dies comptats. En les �ltimes setmanes, els seguidors de Sugababes han notat alguna cosa estranya en el grup femen�, i �s que les aparicions p�bliques de la banda han disminu�t i els seus compromisos s'han anul�lat per problemes relacionats amb una de les seves components, la Mutya. Ara un rotatiu brit�nic afirma que darrere de tot aix� hi ha un motiu ben evident: Mutya vol deixar les Sugababes.

B.S.O. Harry Potter

A les tres primeres parts de Harry Potter, l'autor de la banda sonora era John Williams, que havia participat en La guerra de les galaxias, ET o Tibur�n, entre d'altres. En definitiva, un cl�ssic. En aquesta quarta entrega el director ha decidit comptar amb Patrick Doyle, compositor destacat de pel�lis com Donnie Brasco i El diari de Bridget Jones.

Doyle ens torna a demostrar el seu incre�ble talent amb un treball ple d'aventures, foscor i romanticisme. Per molts, un digne successor de Williams, m�s brit�nic i elegant, per� potser menys m�gic. I �s que els protagonistes estan creixent, i l'adolesc�ncia es reflecteix tamb� en la banda sonora del film (ja tenen 14 anys i comencen a descobrir els primers enamoraments i aquell neguit a l'hora de convidar noies al ball).

La banda sonora, que ens avan�a des del principi com el m�n d'en Harry Potter ha canviat i ser� molt m�s fosc, compta amb tres temes interpretats per Jarvis Cocker, Johnny Greenwood, Phil Selway, Steve Mackey, Jason Buckle i Steve Claydon.

Charm, "Coraz�n encantador"

Si alg� ha pensat que el j-pop es fa nom�s al Jap� s'equivocava de mig a mig. Ja fa m�s de tres anys, a l'octubre del 2002, les Charm van n�ixer a l'escenari del Sal� del Manga de Barcelona i des de llavors ha plogut molt. Han aconseguit ser les abanderades de les versions de les bandes sonores dels animes m�s coneguts (Hamtaro, Inuyasha, Slayers, Chobits...), tenen un historial de tres discos, diversos singles i un munt d'actuacions en directe a les espatlles. Tot aix� les ha convertit en una pe�a clau dins el moviment otaku dins i fora de les nostres fronteres.

Ara, aquestes pioneres del j-pop al nostre pa�s han dedicat el seu �ltim treball a Kimagure Orange Road, un dels primers animes de culte al nostre pa�s. Al f�rum de m�sica anime i j-pop estan capficats en la dura tasca de triar la millor can�� d'anime, i a pedro_10 no se li ha passat per alt donar una bona puntuaci� a Orange Mistery, la segona can�� d'obertura de KOR que no falta al disc de les Charm.

Aquesta s�rie d'amor i nost�lgia ha estat una bona ocasi� per tornar a unir les veus originals de les Charm, abans que la Pili abandon�s el trio perqu� esdevingu�s el duet que formen ara Marta i Lydia. El llibret, amb boniques il�lustracions de l'estudi xil� Acuarela a la portada, �s tot un recull de records en forma de fotos de la traject�ria del grup. Al disc es poden escoltar temes gravats fa temps i d'altres recents, on es nota l'evoluci�, sobretot pel que fa a la maduresa de les veus. La Lydia ens sorpr�n amb una veu m�s adulta i tant ella com la Marta ens demostren que els otakus tamb� creixen. En aquest cas, musicalment! ^_^

H.I.M., "Dark Light"

De H.I.M. se n'ha parlat i molt als f�rums de m�sica del 3XL.net. Hi ha tota una legi� de seguidors, encara que alguns s�n cr�tics amb l'evoluci� que ha pres el grup. El nemesis_666 no sembla gaire esperan�at amb el nou disc: "Ahir pel bus vaig escoltar per la radio el single que han tret, crec que aquesta de nosque de butterfly i..... fot mania !!!!!! No he escoltat cap can�� mes de les noves, per� sincerament espero que siguin millor que aquesta, perqu�, deixant de banda la comercialitat, amb aix� ja no hi ha res a fer, no m'hi poso, per� la can�� em va semblar pobra i rallant." Per� hi ha opinions per a tots els gustos, i al mateix tema del f�rum l'escandet triava les seves can�ons preferides del grup, entre elles el nou senzill, Rip out the wings of a butterfly, que no agradava al nemesis.

Els nous H.I.M. continuen dins l'esfera g�tica, per� ara barrejant aquest estil fosc amb el pop rock. Dark Light �s el primer disc de la banda que surt de forma simult�nia a tot el m�n i per primer cop editat per la discogr�fica nord-americana Sire Records. Aquest disc inclou deu can�ons que s'han mesclat als estudis Electric Lady de Nova York sota la supervisi� del productor Tim Palmer, que ha treballat per a artistes com David Bowie, Robert Plant, U2 i Ozzy Osbourne.

A banda de l'ambient g�tic i d'un cert rock dur, el disc destaca pels canvis de ritme dins de cada tema. Poden barrejar una estrofeta enganxosa amb un tros de guitarra contundent i un crit fosc a la llunyania. La can�� que obre el disc, Vampire Heart, comen�a amb rock dur a tota velocitat i aporta uns canvis de temps fets amb molta subtilesa. Tot aix� barrejat amb unes lletres que parlen d'amor, de sexe, de foscor, de sepultures i de por; tot molt passional.

El primer senzill als Estats Units no ha estat el mateix que a Europa. �s el tema Killing Loneliness, que comen�a amb piano i amb una gran tornada. Dark Light �s una preciosa balada rock, i In the Night-Side of Eden, la can�� m�s sinistra. El l�der de la formaci�, Ville Valo, diu que per a aquest disc buscava can�ons que tinguessin una mica de David Lynch i Tim Burton, per� interpretats a l'estil d'AC/DC.

The Rasmus, "Hide from the Sun"

The Rasmus �s un grup que crea divisi� d'opinions, com es pot comprovar al f�rum. La Damned_Queen �s clara: "Horrible... la veu del Lauri akell es insoportable...". Per� per exemple jonika_saami pensa el contrari: "Ome... k the rasmus son orribles... doncs no, almenys x mi, k son el meu grup favurit junt am h.i.m., the 69 eyes... y mes grups finlandesos. Y la veu d lauri no es lexa, lunik k es mol fina."

El sis� �lbum del quartet fin�s, Hide from the Sun, �s com una mena de continuaci� de l'anterior, Dead Letters, per� amb menys dosis de rock.

El disc l'ha produ�t el mateix equip i s'ha gravat a Estocolm com ja ens tenen acostumats. La can�� de presentaci� �s No Fear, amb un videoclip enregistrat a Berl�n i dirigit per J�rn Heitmann, que ha fet els �ltims v�deos per a Rammstein. La primera �s una can�� al m�s pur estil The Rasmus, amb una melodia de pop enganxosa.

Les dues can�ons que aporten m�s rock al disc s�n Shot i Lucifer's Angel, per� a la resta hi ha m�s pop que rock, sobretot a Sail away. D'aquest nou �lbum tamb� s'ha de destacar la col�laboraci� dels Apocalytica amb els seus cellos a Dead Promises i les lletres del cantant de The Rasmus, molt conegut al seu pa�s com a autor i lletrista.

El nou treball ha sortit al mercat amb dues edicions; una edici� limitada en format digipack que inclou les 11 noves can�ons, una pista interactiva, un llibret amb 16 p�gines i un bonus track amb el tema Dance in the Dark. L'edici� normal inclou les 11 can�ons, la pista interactiva i un llibret de 12 p�gines.

Las Ni�as, "Savia negra"

Las Ni�as tornen m�s combatives i provocatives, per� alhora amb m�s amor que mai. Despr�s de l'�xit de cr�tica i vendes del seu deb�, Oj� (2003, EMI), patentar l'R&B andal�s i donar guerra, i molta, als senyors de la guerra el trio format per Alba Molina, Aurora Power i Vicky G. Luna tornen a l'acci� amb Savia Negra.

El nou treball torna a comptar amb la producci� creativa d'Andreas Lutz (l�der d'O'Funkillo) i Charlie Cepeda, grans catalitzadors de l'art i la desimboltura que posseeixen les sevillanes. Savia Negra referma un estil propi i fresc que combina rap, R&B, flamenc i hip hop amb la idiosincr�sia morda� i descarada del trio.

La can�� que d�na t�tol a l'�lbum, amb una lletra combativa i un ritme i tonada aclaparadora, �s del millor signat per Las Ni�as fins ara. Tamb� s�n dignes de destacar temes com D�jame volar, Hoy no estoy her�a o la biogr�fica Dime a m�, on mostren que no s'arruguen davant ning� per dir les coses pel seu nom. Tamb� hi ha passos endavants, amb la introducci� d'elements jazzies a les ben aconseguides Llueve i Si t� ya no me quieres. Las Ni�as, en la seva l�nia triomfant.

Craig David, "The story goes"

La hist�ria de Craig David continua... per� amb dubtes. El seu tercer disc comen�a all� on es va acabar Slicker than your average, amb aquest so R&B brit�nic ensucrat i rom�ntic. Un disc continuista per� que no demostra haver madurat gaire.

Tamb� �s cert que Craig David ja t� un so i un p�blic, i �s aquesta la l�nea art�stica que ha de continuar. En molt poc temps, i a una edat molt jove, s'ha convertit en un supervendes i en una veu carism�tica, per� el que est� clar �s que els seus or�gens, que els podem trobar en el 2step i en el so urb� angl�s, cada vegada es dilueixen m�s en unes can�ons que busquen descaradament les vendes i defugen l'underground. En aquest sentit, el nou disc de Craig David �s decebedor: no arrisca, fins i tot dir�em que no madura, com a artista. Per� aix� i tot, The story goes t� un bon grapat de can�ons �ntimes -i algunes m�s funk i tot- destinades a satisfer els somnis humits de les seves fans. I aix� s� que ho sap fer aquest nou sex s�mbol de marca.

Craig David no fa trampes. El seu pop negre �s el que ha estat sempre i potser nom�s busca trobar bones can�ons per cantar-les amb la seva veu dol�a i vers�til. Per� el cert �s que aquesta �s una f�rmula que avorreix si un no es predisposa a l'inofensiu massatge R&B del que ser� el nou Lionel Ritchie si continua per aquest cam�.

Bel�n Arjona, "Infinito"

Amb Infinito (Warner, 2005), Bel�n Arjona t� molts n�meros per convertir-se en un rostre important de l'escena pop rock estatal i per convertir en pols les comparacions amb Avril Lavigne que van suscitar el seu debut, O te mueves o caducas (Warner, 2003).

El nou treball de la jove madrilenya, que ha comptat amb tot un cl�ssic en la producci� com Alejo Stivel, ha suposat un pas endavant, un pas cap a la maduresa. Una veu que canta des del fons de l'�nima, unes lletres sinceres i fortes que parlen de l'amor i el desamor de forma tr�gica i una contund�ncia r�tmica for�a grata. Aix� �s Infinito.

Un disc que combina pop i rock i que cont� can�ons prou enganxoses i interessants com Soy nadie, Infinito (aproximaci� cap al rock g�tic d'Evanescence), la sentides balades Mi absoluci�n i No habr� m�s perd�n i l'excel�lent duet amb Iv�n Mur de F�bula a la sexual Cabaret. Aix� sense obviar Y llor�, una versi� digna i potent del Crying d'Aerosmith. Bon regust de boca i bones expectatives de cara al futur.

The White Stripes - "Get behind Me Satan"

S'ha comentat molt que Get behind Me Satan, el cinqu� treball de The White Stripes, era un disc gaireb� sense guitarres el�ctriques i amb un so basat en el piano i la marimba. Aquesta afirmaci� �s certa a mitges, perqu� s� que hi trobem el protagonisme de les guitarres estripades en can�ons com l'arrossegat i histri�nic Instinct Blues o a Red Rain. I s�, tamb� hi ha molts temes on el pes recau en el piano o la marimba, com la balada de tonalitats �piques Forever for Her (Is over for Me), White Moon o The Denial Twist.

Per� m�s que una q�esti� d'instruments, el m�s interessant del nou treball de Jack i Megan White �s la seva capacitat de sorprendre'ns amb can�ons tan desconcertants com The Nurse (amb una marimba i intermitents cops de guitarra i bateria), el funky My Doorbell, el c�ntic de regust tradicional bluegrass Little Ghost interpretat a duet, el ballable disco metall Blue Orchid, l'excel�lent balada country I'm Lonely (but I'm not that Lonely yet) (nom�s amb veu i piano) o una joia tan perfecta com Take, Take, Take.

Get behind Me Satan potser decebr� els que gaudien amb els anteriors treballs dels germans White, per� en qualsevol cas obre una nova finestra per on entren influ�ncies i sons m�s enll� del seu m�n tricolor (negre, vermell i blanc), digne d'Emily The Strange.